«Un món estrany, curiós, rar…» és l’opinió de Robert Savé

Al mes de juliol es van lliurar les Creus de Sant Jordi, els premis Fundació Princesa de Girona 2022, d’entre altres que al llarg de l’any fan aquesta mena de reconeixements. Res a dir, ja que les entitats poden fer i desfer el que els hi sembli, sempre dins del marc legal i moral, ètic i fins i tot estètic.

Tanmateix, hi ha coses que sobten ja que l’acte, que presideix la monarquia, és a dir quelcom que vol esser un referent institucional de totes les persones d’aquest tros de món, es va fer en la seu corporativa d’una empresa del ram de l’aigua.

Aquesta és una empresa privada, que dona un molt bon servei quant a la qualitat, quantitat i continuïtat de l’aigua de boca. Tanmateix, és més que discutible aplicar uns preus de mercat a un bé públic, a un servei essencial i a una responsabilitat social.

És bo premiar, reconèixer, considerar a persones que fan el que fan molt bé, possiblement per sobre de la mitjana de les actuacions de la resta de mortals. Però potser tot i fer-ho, cal una reflexió respecte del fet que els premiats són un nombre infinitament petit de la humanitat, es posi en el context geogràfic que es posi, tenint doncs aquest el valor de l’excepcionalitat i/o de l’anècdota.

Potser es podrien premiar als jubilats que després de passar-se la vida treballant i cotitzant, en les darreres etapes de la seva existència viuen en el llindar de la pobresa individual i social, resistint i col·laborant en la resistència d’altres, o els joves que treballen i estudien per aconseguir un futur de no més de 1500 €/mes, o les dones sempre i encara amb salaris comparativament més baixos que els homes i amb la sobrecàrrega del treball físic i estructural en la família, o dels molts i molts migrants de dins o de fora empesos a fer aquest viatge vital sense glamur, per la fam, la set, i tota mena d’injustícies allà, aquí i més enllà…,, o els col·lectius, els que siguin, que no s’adapten a la mitjana de la societat, fixada des de mentalitats regressives i opressores, allunyades de l’empatia, intel·ligència, coneixement i sentit comú.

Potser també es podrien premiar a persones individuals, sempre que es considerés el seu entorn, ja que res apareix per encanteri. Tot és causa, raó, conseqüència de moltes coses i persones alineades per aconseguir-ho.

Altre punt per esser destacat, és que generalment aquestes persones, aquests col·lectius estan, són i fan sense massa soroll, sense trencar la pau social (quina poca-soltada de concepte!).

Tota l’admiració a totes i tots als justament guardonats en aquests actes i en tots els que es fan arreu. Però sobretot, que l’arbre per maco, vigorós, productiu que sigui, no ens impedeixi veure, considerar i valorar el bosc, que és el que realment és important, ja que dona raó d’esser als indivís i potencialitat de futur.

Realment estem en un món estrany, curiós, rar…, per tractar de descriure’l d’alguna manera.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Website Built with WordPress.com.

Up ↑