«El maquillatge genera il·lusió, però no canvia res estructural.» és l’opinió de Robert Savé

Ja es disposa d’una llei d’abast de l’estat respecte del canvi climàtic, que conjuntament amb la catalana, generada, parada, mutilada i tornada a posar en marxa, proporcionen un marc legal per tractar de mitigar i adaptar el nostre model social, que no és el mateix que la nostra societat.
Tanmateix, el que està passant es pot solucionar amb lleis, o amb accions reflexionades, però són contundents?

L’any 2020 pot ajudar a respondre aquesta pregunta, ja que si es considera la informació generada per la Global Carbon Project (GCP – Carbon Budget globalcarbonproject.org), tot i la parada importantíssima de l’activitat humana a escala del primer món, juntament amb importants reduccions funcionals en la resta de països a causa de la COVID-19, el metabolisme social només ha fet disminuir les emissions en un 7% respecte del 2019, i la concentració de CO₂ en l’atmosfera ha seguit creixent, a un menor nivell, però augmentant.

Cal considerar, que les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) més importants han comportat un increment atmosfèric del 40% de diòxid de carboni (CO₂), del 150% de metà (CH4) i del 20% d’òxid nitrós (N2O) des de principi de la revolució industrial.

Un altre fet irrefutable dels darrers anys ha estat la demostració que hi ha una relació quasi proporcional entre les emissions humanes acumulatives de CO₂ i l’augment de la temperatura global.

Amb tot això, i considerant dos aspectes importants; el temps, ja que el fenomen va més de pressa que les nostres accions, i la biosfera on ens trobem i volem viure, nosaltres, i els que ens succeiran. L’opció de la llei pot ser considerada un cant al sol, relegant-nos només a l’opció d’actuar, de fer per ser.

El canvi climàtic, inclòs dins de l’enorme canvi global de les passades recents dècades, ha provocat una gran fallida sistèmica, de la que tan sols es pot sortir, sortint del sistema, fent-ne un de nou.

Aquesta llei, com el maquillatge, només amaga o destaca, genera il·lusió, però no canvia res estructural, l’individu és el mateix, que no ens faci por parlar de trencament, de canvi, de revolució, ens hi juguem la vida, i no hi ha d’altre.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat