“El col·lapse” és l’opinió de Robert Savé

La crisi, o canvi derivat del coronavirus, ens ha de fer reflexionar respecte d’altres crisis que estem patint, ens ha de servir de model orientatiu respecte de les causes i efectes, tot el qual és intricat i sens dubte sobrepassa de molt la simple anàlisi causa / efecte.

És el mateix. De fet, des de fa molt i molts anys es coneix del col·lapse sèptic, no és causa d’un determinat patogen, sinó la suma de diferents circumstàncies encadenades en l’espai i temps, que porten a la malaltia, la crisi, el col·lapse i la mort.

Ara el tractament del coronavirus ens està mostrant, com més enllà de les solucions tecnològiques, com les vacunes, que de ben segur apareixeran, però en un temps que no serà aquest i per tant en uns altres malalts…, tot i que sempre se’ns intenta fer entrar la idea que la tecnologia ens salvarà de tot, aquesta només, en el millor dels casos contribueix a fer més efectives, les solucions basades en el coneixement científic profund, el sentit comú i a la higiene.

Potser cal aplicar la mateixa anàlisi al canvi climàtic, no és l’increment de temperatura, o de l’evaporació, o la baixada de precipitacions, o els canvis fenològics de les espècies, o la baixada de productivitat… És el conjunt i sobretot segones derivades, que no volem posar en el balanç i poden col·lapsar el sistema.

Aquest col·lapse no tan sols és perquè s’ha sobrepassat la capacitat de càrrega del sistema, sinó perquè fa vulnerables i trenca subsistemes, que porten inexorablement a disfuncions, parades i el col·lapse dels mateixos afectant d’una manera molt clara i definitiva a tot el sistema.

Quan en el món agrícola, es parla que hi haurà més sequera, primer apareix la tecnologia dient que cal regar i a més amb eficiència, després ve la realitat que mostra, com aquesta solució només és aplicable en el 33 % de la superfície agrícola i a més, està en una important competència amb altres usos de l’aigua (energia, indústria, turisme, boca…).

Per tant una sequera perllongada (vegeu informes IPCC, MedECC, SMC, AEMEDT entre altres), pot col·lapsar el sistema agrícola, no per la pèrdua de productivitat, que també, sinó pel col·lapse del mercat, ja que si hi ha menys aigua, els altres subsectors que la requereixen per ser operatius, com a mínim s’alentiran, i la demanda i el consum baixaran, no podent-se mantenir el nivell de renda agrària, per la simple llei d’oferta demanda, ja que ambdues estan tocades.

No tot és negatiu, ja que ens mostra una realitat, potser fins ara no considerada, o que quan es feia, es titllava com a mínim de subversiva, ja que sens dubte és antisistema o si es vol de/per un altre sistema, que tothom, viu amb restriccions de consum (mobilitat, adquisició de bens materials superflus, …) però en un món, amb un sistema sanitari potent i resilient, amb unes infraestructures suficients per a un metabolisme lògic.

Amb una educació capaç, amb unes tecnologies que en alguns casos permeten moltes coses importants, amb una estructura social preparada per fer el salt vers sistemes democràtics avançats de gestió local i abast general.
Tal vegada, ens cal ser menys presumptuosos i llegir per saber el que ha passat en molts sistemes i no tenir por en copiar solucions, segur que millorades a causa del nostre gran coneixement social, que ens ha de fer desenvolupar-les igualitàriament per tothom, és a dir pel 99% que ara treballa i per l’1% que en gaudeix dels guanys, pel 100% igual, just i solidari.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat